Com dirigir un club de lectura?

• La finalitat principal és fer pensar, comprendre, sentir, gaudir i ponderar allò que es llegeix.

• També exposar el propi parer, poder-lo contrastar: –no amb el moderador– amb tots els presents, no dirigir-se al moderador mirant-lo, sinó a tot el grup.

• Aprendre a escoltar posant l’atenció a qui digui o exposi el seu comentari.

• Evitar rampells i menys parlar a cop calent, contradient, sense demanar el permís; si el moderador vol que s’enriqueixi la conversa donarà entrada immediata només per puntualitzar.

• Fer rotllana, que tothom es vegi la cara i l’expressió: és molt important la comunicació no verbal.

• No fer comentaris amb el veí. Quan un parla els altres hauríem de prestar atenció al que parli, per educació.

• Promoure el diàleg ordenadament, demanant la paraula i saber esperar el torn. El moderador ha de ser àgil a no deixar morir les aportacions, si susciten comentaris complementaris. Ell és el qui marca l’ordre d’intervenció.

• Evitar massa talls de contingut, tot i respectant cada aportació.

• Fer al principi de la reunió la ronda de tots els membres del grup. Només dient la impressió general. No entrar en aquest moment a particularitats, serà després el moment oportú.

• Quan un intervé ha de citar pàgina perquè tots puguin seguir. No precipitar-se per donar temps per buscar la pàgina. Llegir la frase que sintetitza el que vol compartir. No allargar-se en discursos llargs. Demanar que algú llegeixi per ell, si és que ensopega. És una gran virtualitat saber llegir en veu alta. Per això es convida a practicar-ho a casa.

• Centrar inicialment des d’un punt de vista històric: on, quan, saber contextualitzar els fets.

• Al·lusions de tipus geogràfic per situar cultures, formes de viure i de conviure.

• Fer-se la genealogia o repertori dels personatges i de la seva vinculació de família, d’amistat, de feina, etc.

• Donar prèviament a la reunió-diàleg, millor anticipadament a mes vista perquè es puguin «situar» literàriament, culturalment, socialment.

• No lloar excessivament, o el contrari, per no condicionar parers.

• Possibilitat de matisar el que s’ha dit prèvia petició de paraula, no deixar allargar-se. Aprendre a sintetitzar.

• Abans d’acabar, donar la possibilitat de l’avaluació final del tema i de la manera de fer-ho l’autor.

• El moderador és més un «urbà de tràfic» que no un ponent. Pot ser també un membre del grup.

• Puntualitat extrema en començar i en acabar.

• Una reunió al mes que suposa la lectura d’un llibre que no tingui massa pàgines, de lletra que sigui de fàcil lectura.

• Al fer la ronda és possible que algú no ha pogut llegir el llibre o en part. Que no tingui empatx en dir-ho sense més comentari de causes.

• Els oients han de ser ocasionals, no sistemàtics; s’accepten dificultats lectores circumstancials. En principi tothom es compromet a llegir el llibre escollit, i això per inscripció amb dades.

• El bon lector no és el que va de pressa, sinó cl que va pausadament.

• Transmetre el gust per la lectura als encontorns familiars o amicals. És un compromís que suposa el participar. Som agents culturals.

• S’insinua el fer cada dia algun exercici de llegir en veu alta a casa. Saber entonar, fer les articulacions degudes és un punt d’honor. Fer-ho portarà a comprendre millor allò que es llegeix. No córrer.

• Saber gustar, delectar-se en el com es diu, l’accés a la percepció de la bellesa literària és un altre punt de bon gust. Saber ponderar la bellesa és de persones selectes.

• Fer-se en paral·lel una biblioteca personal diu molt en favor cultural d’una persona.

• Suggerir lectures al moderador per facilitar-li la comesa.

• Fer una avaluació global del grup, de les lectures fetes, de suggeriments a fer. Tot és d’agrair.

• Escollir un secretari que porti la llista dels participants amb dades personals i telèfons, per poder connectar si és necessari.

• Referències d’internet, d’altres lectures, articles.

• Opció preferent –serà molt difícil aconseguir-ho– que els llegidors subratllin allò que els és de descoberta, de confirmació de la idea pròpia. Es podria escriure al marge (!). El llibre és instrument de treball, canviar la idea tradicional dels llibres de text impol·luts.

• Quan surt una data de tipus històric o bé personal anotar-la per no perdre la pista que això ens ofereix.

• Atenció als pròlegs i als epílegs, i sobretot a les citacions que fa l’autor a l’inici del llibre que molt sovint amaga la intenció o la idea de fons.

• Saber un xic la biografia i obra de l’autor per centrar-nos culturalment.

• No deixar-se portar massa pel fil de la trama. No mirar com acaba l’obra abans d’hora.

• No identificar-se amb el(s) protagonistes ni en bé o en rebuig. Ser espectador, no coactor, les apreciacions són només de síntesi.

• No córrer massa, ni anar saltant trossos descriptius o altres que podrien semblar no necessaris per la comprensió de l’obra.

• Saber tornar endarrere per una major comprensió.

• S’ha de saber anar a fons. D’això, en diuen: comprehensió.

• S’insinuen tres possibles lectures globals: una primera per a desentranyar el què; una segona per arribar al per què de l’acció; una tercera per gaudir del com ho ha sabut dir (plaer estètic).

• Diccionari en mà. Apuntar-se les paraules noves i memoritzar-les a ser possible. No oblidar que el nostre club és de cultura.

• Cercar sinònims i antònims.

• Anotar detalls que enriqueixen per trobar enllaços, fils a vegades secundaris, etc.

• Evitar parleries, pressions indegudes, que tothom se senti lliure de dir el que pensa, sigui el que sigui.